Quan vam arribar al monestir on es feia el taller, en Jordi (el guia), ens va acompanyar a unes escales que hi havia al costat. Ens va portar a una sala que hi havia dins del monestir on hi havia tot el material per fer la practica de l'escriptura. Seguidament, ens va acompanyar al claustre. Allà ens va explicar l'escriptura medieval (que era la base del taller).

 

En l'època medieval, es va començar a escriure sobre papir, que s’extreia d'una planta aquàtica. Més tard es va començar a escriure sobre el pergamí, que s'extreia de les pells d'animals. El procediment era el següent: es treien les pells dels animals, i es posaven en unes banyeres amb aigua i calç (la calç servia perquè es mengés les brutícies de les pells), aleshores, s'allisaven i s'aplanaven. El nom de "pergamí", prové de la ciutat italiana de Perga, perquè allà va ser on es van establir les bases per fer un pergamí.

 

Després del papir i el pergamí, va sorgir el paper. Aquest era un producte luxós de l'època. Normalment, es feia amb draps de cotó.

Com que la cultura durant aquella època estava centrada en els monestirs, els monjos eren qui copiaven els llibres, per tant eren els qui utilitzaven aquests materials. També eren els més savis en l’ambient lingüístic, només un 5% de la població sabia escriure.